RON HICKS ( 1965 )
" Impulsive "
LA TEVA
ABRAÇADA...!
N’hi ha abraçades que s’hi
donen pel profit de trobar-ne
un benefici;
unes altres, omplin closques
buides de vanitats;
les més traïdores, amaguin
uns altres quefers;
les de veritat, s’hi ofereixen
des del cor, sense paraules,
sense demostracions tafaneres.
El que s’hi sap estimat,
sense cap tipus de persuasió,
ja el seu cor li ho deletreja
amb solfejades d’estels,
dringant pels corriols de la
seva ànima.
Les estimes no són intercanvis
de mercaderies,
obeeixen a uns altres senyals.
En són fetes d’onades escumejades
que tot ho esguiten i, ho cobreixen
d’elixirs encelats.
N'he fet una passejada a vorera
de mar ......i, una abraçada d’aigua
salabrosa,
em parlava d’un home,
on ja intuïa que a dintre
de la mar, hi era, tot ell, aigualit,
nedant a l’estil de les papallones
i, jaspiant-me amb ales de lluentor..
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada