ABANDON....

TOMI CABALLERO
                                         

ABANDON....!

Un abandon, sense paraules,
un trasllat al món de les
pallassades, on tothom s’hi
posa la seva disfressa,
ben bé
per a fer-ne riure als nens,
o si de cas,
per a fer-los ploriquejar.

Aquests vestits tan estrafolaris
de vegades,
hi fan més por, que altra
cosa i, aquell, el teu estimat,
s’hi va recollir entre abraçades
 de fantotxes.



Al damunt dels escenaris
s'hi va apujar,
tot emmascarat amb túniques
fosques,
en feia el paperet de les ànimes
entenebrides i,
en acabar la representació
la panxa se la va omplir
amb molts queviures.

Un abandon, sense gestos ni
expressivitats;
el cos entumit,
paralitzat de delicadeses.

Als invasors amb rínxols de
mostassa,
els hi agrada conquerir
terrenys aliens,
en fan col·leccions de peces
singulars i, en assaciar-se
tot ho reballen.

Els dibuixos de paraules
mudes i, els escrits d’imatges
ocultades,
aclaparen als cors,
de tots aquells
que gaudeixen de viure
als angles,
camuflant-se com a
camaleons en qualsevulla cosa,
menys en això què
ells hi són a la vida real.

Viure sentint-se vivint les vides
dels altres, amb excepció
de la seva pròpia existència,
els hi fa venir saliveres.

Un abandon, llaurat d’escomeses,
de mots fingits,
d’un sense fi de vacuïtats,
per tal de negar-se’n
a ser, el que veritablement
ells hi són, han segut i,
que ara mateix,
no volen ser-ne de cap de les
maneres.





Adela Payá i Prats