L'HIPÒCRITA...

              JORGE MONTERO
               " L'Hipòcrita "

L'HIPÒCRITA...!



Et va expressar dolces paraules
que no en sentia a dintre del seu
cor encuirassat:

Tan sols feia plagi de mots, escrits
per uns altres.


S'hi va inventar un món per als dos,
enfarfegat de teatralitats,
amb les quals no hi creia:

i, com excusa, fingia enraonaments
que no n’eren certs.


Et va capbussar al fons dels pous
no esclarits i, 

en comptes d’agafar-te'n 

de les mans i, treure’t de les profunditats,
encara en va afegir més aigua
per si de cas, tingués la bonaventura, de què t’ofeguessis.


A les oïdes dels altres, els hi va relatar unes històries que res no tenien a veure'n amb els fets reals i, així, tot ell, ben impol·lut, al davant de tothom,
hi va refulgir com un Santet amb corona i aurèola,..... A tu, et va arrossegar  pel fang sense pietat ni compassió.


Et va dir moltes engalipades,
una rere l’altre, sense descans
i, sense voler-ne parlar cara a cara,
com ho fan els homes dignes,
i, ara, hi viu d’aparences vanes,
fent el paper d’home caritatiu
i, afegint donatius als necessitats,
però de demanar-ne excuses
i, perdó, d’això se n’ha oblidat.


Encara s’hi sent amb el privilegi
de ferir-ne a la bona gent, per tal
de treure’n bon profit.







Adela Payá i Prats