 |
| FLOR DEL SAFRÀ SILVESTRE... |
UN SOSPIR...
A la gleva bruna,
els nostres
rajolins
de cossos
despullats,
l’han espurnejada
de plata
i d’anyil,...
Una llacuna al
bell mig
del terregam, de
cop i volta,
n’ha fet explosió
d’un doll
d’aigua
nevisquejada...
Entre panteixos i
esbufecs
de conreu contret,
noves llavoretes
faran
rellucs de noves
poncelles...
A l’Abril, un
reguitzell
de flors de tots
els colors,
cobriran el
terris de catifes
enlluentades....
Al davant de
tanta eclosió
de pètals
naixents,
em permetré
omplir-me’n els
meus ulls
de tots els
colors abaltits
i, sí tu, em vols
acompanyar,
de bell nou,
festejarem la terra
amb les nostres
guspires
amorosides....El
nostre amor,
sempre n’ha estat
enaltit
pels rebrolls de
les calèndules
i, per les flors del
safrà...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada