VIURE EN EL PRESENT...?

                          

🌼🌻☘

VIURE EN EL PRESENT...?

No s’hi pot viure en el present
com molts afermen,
encara que hi sigui el millor,
quan n'hem deixat les portes
del passat, ben obertes,
sense intenció de cloure-les.

Quan amb cors de ferralla
n'hem ferit ànimes càndides,
amb l’escomesa de fer-ne malbé,
abillats de glavis i, de punyals.


No s’hi pot, un, ancorar amb el
seu dia a dia, quan el que estem
assajant, no ressona amb el que
sentim i, emprem màscares
què ens oculten, del que realment
ens delectaria dur a terme.

Abans que res, n’hauríem de sargir
tots els xiribecs de l’antany,
els nostres propis i,
els dels nostres coetanis;
després, de cercar un lloc càlid i,
silenciós, on poder escoltar-ne
la nostra veu,
i, si fa no fa, canviar el nostre
estil de vida, de dalt a baix,
sinó lluïm amb pellisses de purpurines, per tal d'envellutar-nos-en de pellofes florides, ja que hi  passem força estona empastifats.

Tanmateix, excel·lir-nos alhora amb
el que meditem, amb el què ens afecta i, actuem, ja que hi pot ser un bon trinomi per a recalar en el present.

D’antuvi, hem de concloure amb honestedat tot allò, què en un temps endarrerit, no vam saber-ne resoldre amb sinceritat.

De res, no pot servir-nos,
fer-ne literatura dels espectres del passat, sense haver confrontat
cara a cara,
totes les veritats amagades,
a les arestes dels cors
quimeruts:
paranys per a mantenir-nos
tostemps despenjats de les
anelles rovellades.

I, dels futurs, n’hi ha tantes
possibilitats,
què n’és una niciesa cavil·lar
en tots ells, al mateix temps,
ens perdríem en un
laberint de cercles interconnectats.

Fondejar en el present, potser,
pugui ser-hi:
“ sintonitzar amb la mateixa freqüència d’ona, de l’espai-temps, on estem vibrant
com espurnes titil·lants...”

O tal vegada, hi vaig errada i, coexistim a l’encop, en el passat, present i, futur.







Adela Payá i Prats