OBAGUES...

                                      
                          
ECLIPSI SOLAR
                                      

                          

OBAGUES...!

Un home, de llunes noves,
el Sol eclipsava.
Aquell mascle, tot ell, ben enfosquit,
es revoltava contra tot allò
que la seva ment inventava,
només projectava que ombres.

Una lluita, una boca famolenca
reblida d’ullals, atemptava
contra ell mateix, enfrontant
pensaments erronis....Uns musells
s’hi engolien a sí mateixos,
al davant dels espills.

Ulls llaurats de miratges
què res no hi tenien a veure al món
real, on les discrepàncies n’eren
tantes, i a més a més, emplenades
d’un devessall d’hipèrboles,
on els invents d’històries s’engrescaven
amb els fets força evidents.

Un home, de llunes noves,
el Sol eclipsava.
Aquell mascle, tot ell, ben enfosquit,
es revoltava contra tot allò
que la seva ment inventava,.

Discernir les coses ja ho havia
desaprès feia una llarga estona,
tot ho barrejava d’un caramull
d’incoherències.

El Sol n’era un sac de llum, que
n’havia de combatre;
la lluna, una aliada de la nit;
els estels, guerrers combatents,
que als capvespres refulgien
de glavis i d'escuts
i, que a les matinades, s'encobrien
d’elms gegantins,
engolint-se'n les llums.

Aquell home, ja no sabia qui era ell,
potser un gladiador al davant
de les luminiscències, ell, agermanat amb les foscúries, tot ho volia ben obscur.

Qualsevulla cosa, que relluïa,
feia esborralls d’ella i, l’entenebria
de bon grat...!

Era l’ésser que s’instaurava als seients dels eclipsis Solars....tot abillat de quitrà.






Adela Payá i Prats