EXHUMANT RECORDS...

                  GUSTAV KLIMT
                 ( 1862-1918 )
                  " The Love "
                                        

EXHUMANT
RECORDS...!


Les hores tardívoles,
ja han arribat amb baguls
emplenats de molts records,
tot ho regiro de dalt a baix
i, al fons, ben al fons, en són
aquelles fotografies nostres
de quan encara n’érem
adolescents..


Aleshores, enllà rauen:

els somnis, els regals,
els versos que s’escrivíem,
els llibres vells i esgrogueïts,
les nostres dolceses i,
aquelles ganes per viure-ho
tot a corre-cuita,
els teus abraços immensos
com a muntanyes ben encimbellades,
i, aquella il·lusió per qualsevulla
nimietat,
els passejos als bars de torn
amb els amics, la música de jazz,
i, els projectes que tothom
expressava amb tanta passió.
En Raimon, en Lluís Llach,
l’Ovidi Montllor, el Leonard Cohen,
i, tants altres de més, ...Aquella
joia què ens envoltava del dia
a la nit....Tot ha anat a parar
ací a dintre....I avui, amb llàgrimes
als ulls, t’he ressuscitat de nou,
tu, què com aquests records nostres,
jeus ben tancat, a dintre d’una
capsa de fusta..


I, s’apropa Novembre on n’hauré d’anar-hi &al cementiri a canviar-te les flors,
i, em fa tanta nosa, què potser
ho deixi per a un altre mes de l’any.


Hauràs de perdonar-me’n...!
No hi vull plorar més....!


Em fan molt de mal
els ulls i, enyoro tant tot
el que vam viure quan n’érem
de ben joves.
Estiguis on estiguis,
rep aquest cossiol de flors i, no
te n'oblidis dels trenta anys
que hi vam ser un, a recer
de l'altre, sense proposar-nos-ho.






Adela Payá i Prats