ACCIÓ I REACCIÓ...

SANTA CREU
DE LA VALL D'URBIÓN


                                      

ACCIÓ I REACCIÓ...!

Acords de metall,
al cor de les pedres
el fan cantussejar
històries d’un passat.

Reviuen arpegis
a les nits de pleniluni,
de llaüts adormits
en dits de trobadors.

A la primera lluna plena
d’un any qualsevol,
un dansaire balla amb ulls
embenats i, al davant d’un
rogle de mullers, n’escull una.

La mà de la muller ben distreta,
hi besa i, tots dos plegats, fan
uns passets de ballarins.

Un remugar dels codolells
afermen enllaços amorosits
dels qui encara en són aliens,
tant l’un com l’altre.

A la segona lluna plena,
al cap de dos anys vinents,
dos macolins tenyits de blanc
anunciaven aliances de casament;
els nuvis tots enfarinats,
dos anells llaurats de pedretes
a tothom mostraven i,
en el seu primer ball de noses,
des de les muntanyes es
desprengueren dos rocams,
què al poble s’afegiren de més.

L’aparició d’una nova llar
tota construïda per mitjans ocults
i, plens d’encanteris, invitaren als
enamorats a conviure ben sovint.

A la tercera lluna plena,
de deu anys de estar-se’n
ben junts, acords de metall,
al cor de les pedres en
feien cantussejar disputes força
desavinents.

Els pedregams de sobte,
van fer-ne viatges de retrocés
a les serralades, ...La casa
s’hi va esvanir del seu lloc,
cap empremta no hi va restar
cisellada i, els desamorosits,
amb corets esprimatxats,
en van fer ús de les mans,
dels peus, dels cossos i, de l’ànima
per tal d’alliberar-se’n dels seus
lligams.

Aleshores, rínxols de blondes
els nuarien amb oïdes ensordides
als silencis musicals.

Dos pedruscalls, rodolant
pels penya-segats, s’estimbarien
a sobre del rierol.

Aquests dos éssers, ja mai més,
s’hi clissarien amb llambregades
embadalides,
com antany ho havien fet
tant de seguit.






Adela Payá i Prats