UN MIRATGE...

     
 GERHARD NESVADBA
( 1941 )
 " Paisatge Amb Flors Silvestres
    i Conreu De Blat “


                                    

UN MIRATGE...!

Me n’he ajocat
als teus braços de pallussa
daurada;
als teus ulls de cel,
m’hi he emmirallat amb
pupil·les fúlgides;
a les teves cames brunes
m'he ajaçada
i, en desvetllar-me:

Les teves llambregades n’eren
obagues enfosquides
amb centelleigs d’espurnes;
les abraçades se n’havien
bescanviades per fiblons
argentats;
i, les teves cuixes de molses
n’eren d’un quitrà insultant.

Emplenada
de fulles esgrogueïdes,
de dalt a baix
esquitxada
pels grànuls de les tiges,
me n’he enfugit
a l’empar d’un castany
i, des d’enllà, ben arraulida,
hi he pogut entrellucar
els camps de blat,
què com dunes al desert
tot t’ho feien clissar
de moltes formes canviants.

Càntics d’espigues ululaven
a frec de les ventúries.

L’home groguinós
a les nits, s’esvaneix
amb llums empal·lidides.

A l’abric d’ell, a la fi, hi vaig
poder-me dormisquejar,
després de tant de temps
d'anar rodolant  amb ulls encegats,
fent gambirols enmig de les
boirines noctàmbules.

En regressar les aurores,
carregades de rajolins
flavescents,
ell, de nou, tornà
per a cenyir-me
a dintre del seu cossatge.

Aleshores,
tots dos plegats,
en farem recorreguts
de somnis
d’airines i, s’enfilarem
a uns altres paratges,
clapats per les lluernes
del safrà.





Adela Payá i Prats