 |
|
FOTO:
LLUÍS CAPDEVILLA,
" Esbarzer amb Mòres "
|
UN CEL
DE MÓRES...
Ajaçada a sobre
del terregam,
drupes de móres
semblen
despenjar-se’n
des dels èters;
plovisquegen
grànuls
d’atzabeja,
enfosquint els
dies
de nits
perllongades,
amb esguits
vermellons.
Un cel globulós
emplenat de gepes
amb suc de
carbonissa,
obscureix els
paratges
a les matinades
amb rostres de
carabrú,
on pigues de
carboncles
a les galtes del
cel,
embelleixen de
lluor.
Al caure el
vespre,
estels
ornamentats
de tintures
ensutzades,
despengen
esbarzers
sencers,
engolint-se
les llums estel.lars
i, escarpint les
cabelleres
d’una lluna tota
desgrenyada, amb
llacets
de regalèssia
dels dos colors:
roig i negre...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada