AMB MI....

  CLAUDE MONET
( 1840-1926 )
 " Dona Amb Ombrel.la "
                        
                                       


                        
                                        

AMB MI....!

D’almoines amorosides,
no en vull cap ni una;
de cors esquerdats amb
clapes narcisistes,...No se
    m’apropeu....!

D’aquells què de l’amor
en fan de fregalls rasposos
com punxes de rosers,
si us plau, mantenir-vos
ben allunyats.

Encara que erma de pluges
cèliques i, emplenada de
cicatrius, vull seguir-ne fent
camí amb totes i, cadascuna
de les meves nafres.

Elles en són sagrades: les
pàgines escrites al meu llibre
de la vida.
M’han ensenyat a distingir-ne
veritats arrelades entre un
garbuix de confusions.

 D’aquells què un jorn s’hi vàreu dedicar a jugar amb perversitat amb els sentiments aliens, sense tenir-ne en compte la dolença que tanmateix hi vàreu infringir  aleshores, què els guardians s'us enduguin a les galàxiesdels transgressors.

D’abassegades caritatives
no en vull cap ni una,
menys encara, d’aquelles que
cerquin una recompensa
a canvi.

Deixeu-me ben a soles
i, assossegada.
Sí res no us surt de dintre
del vostre cor,
no m’oferiu més estralls
de mentides,
prefereixo veritats en solitud,
que no pas engalipades
d’acompanyaments.

Ara me’n vaig amb mi, a fer-ne
un tomb per les rieres..!






Adela Payá i Prats