ALLÀ DALT...

CONSTEL.LACIÓ
DE L'ÓSSA MAJOR


                                    

ALLÀ DALT...!

Del cel..., poalets d’estels
ens cauen al damunt,
tots enlluernats, brillen
de purpurines platejades.

Mans enllaçades
esgratinyen núvols
què als blavosos omplin de
borrallons.

Mentrestant, en fem temps
dels rellucs de les estrelles
amagadisses.

Llavis de melassa
s’hi nodreixen de llengües
almivarades...!

L’Óssa Major ens sorprèn
desbotonant-nos les nostres
camisoles i, en un riallada
em deixat els torsos ben nuus
per a què els seus óssets
s’hi puguin enjogassar
amb els seus raigs llumeners per
encetar, incidint a sobre nostre.

Ulleretes a l’èter, de sobte,
se n’han manifestades
lleument, dolçament,
fent el dissimulat,
i, de bon grat, les hi hem dedicat
les nostres alenades i, els nostres
sospiralls de plètora amorosida.

Pells esllavissades d’un cúmul
de llum diamantina,
han refulgit com colibrís
celestes, ací a la Terra.



Al firmament, tots dos, ben
excel·lits, ens hem muntat
a coll-i-bè de l'Óssa Major,
qui fent-nos de mare, mareta,
ens cobria els cossets despullats
amb abrigalls de pellisses
llumeneres.






Adela Payá i Prats