OPRIMITS...

ERNEST DESCALS ( 1956 )
 " Estació de tren Rajadell "

                                  

OPRIMITS...!
( RELAT CURT )

Uns calçotets al cap duu,
li'n fan de barret;
a les mans, les cobreixen uns
mitjons, volent-los fer servir
de guants;
i, al cos, l’ha empolainat
amb davantals de cuiner;
als peus, se n’ha calçat dos
poalets ben petitons.

Ara amb dues tapadores
immenses, de cassoles vídues,
les està fent servir de platerets.

Plis-plas-plus..!

Riu sense detenir-se’n
i, els carrerons s’omplin
de gentada,
d’eixe anar retrunyint
les llambordes a frec dels
cubells...i, dels aldarulls
de l’instrument.

Tothom s’acotxa les
seves oïdes amb les seves
bufandes,
de tan insuportables
carrisqueigs,
al cor de la vil·la.

Aquell home, se n’ha tornat
ben boig, lluu d’un somriure
magistral i, en un obrir i tancar
d’ulls, s’hi lleva els safareigs,
mira el seu rellotge i, comença
a córrer, esmaperdut;
es dirigeix a l’estació del tren
i, s’hi posa al davant d’una
locomotora
que transita a tota velocitat
i, que per força, havia de saber-ne
que arribaria a eixa hora.

En un rampell, les vies ensangonades,
aquell ésser, tot espedaçat a trossets;
inquietud als cors dels observadors;
una mort terrible, que jamai ningú
dels presents, d'ella no se'n podrà desempallegar.

Als periòdics del dia següent
una notícia punyent:

“ Un emigrant en saber que l’havien
de deportar al seu país d’origen,
hui per hui, en guerra, se n’ha sortit
del seu lloc de feina:
cuiner al bar : “ Els Cantants “
tot disfressat de fantotxe,
força alcoholitzat i, drogat.

En tenir ocasió s’ha abalançat
a sobre dels rails del tren i, ha resultat mort a l’instant.

El poble amb el cor encongit, n’ha
fet escrits en contra de les lleis establides
pel govern i, en favor dels drets dels
emigrants i, dels refugiats....!


SILENCI DELS POLÍTICS
A TOTA EUROPA....!





Adela Payá i Prats

😣😶