OCELLETS....

            




MARC CHAGALL
( 1887-1985 )
 " Danseuse "
           



OCELLETS...!

Escolto la piuladissa
dels ocellets,
i, la remor de les fulles
acaronades per les airines,
fent-me cavil·lar
arran de la dolcesa
de les aigües,
en eixe anar avançant
pels rierols,
trenant-los de garlandes
cristal·lines
i, m’enciso amb aquest aucell,
tot abillat de frac
i, amb corbata de llacet,
assegut a sobre del brancam
que no cessa de moure
el seu bec.

Matí embadalit,
envoltada de la xiuladissa
de les aus, on qualsevol soroll
de la ciutat, n’és esvaït en les
serres matineres.

Un devessall de preguntes
al meu amic emplomallat
li’n faig, ......esmentant-li
sí en tinc alguna possibilitat
d’emprendre el meu vol,
com ell ho fa,
a cada revolada.

Em cantusseja de sovint
i, ara a recer d’ell,
dos dels seus coetanis
se n’han afegit de més,
amb noves solfejades.

Amb batecs de noms musicals
me n’han donat permís
per a ser-hi
la seva directora d’orquestra.

Moc el meu braç dret
i, comencen les seves balades,
abaixo els dos braços
i, callen de sobte.

No volen marxar,
sembli ser que s’han capficat
per fer-me’n companyia.

Quins amics més fidels...!

Al bell mig, de les serralades,
un estol d’orenetes amb
pactes d’aràcnids em teixeixen
unes ales de ben novelles...!

En ser coberta de plomes ja
mai més hi retornaré a la meva
forma d’humà....El meu cos
llaurat de tarquim, s’hi mudarà
per sempre d’enfilalls opalins.





Adela Payá i Prats