PER TU...

ALBENA VATCHEVA
 ( 1967 ) " Do Not Leave Me "

                                    

PER TU...!

Per tu, me n’he pogut
enfugir d’aquest món virtual,
on tot s’hi manifesta amb
fets irreals i, mots embussats.

Per tu, encara que mig cega,
me n’he tornat a cordar les meves
xiruques i, a penjar-me’n de nou
l’antiga motxilla, què de
mica en mica, l’omplo amb herbes
selvàtiques.

Avui, floretes de fonoll
ens menjàvem i, els nostres llavis
s’hi regalimaven amb regustd’anís,
llengües relliscoses, assaborint
els rebrots esgrogueïts.

Per tu, me n’he oblidat d’aquell
amor del passat, força cruel,
tacat de tantes i, tantes mentides.

Tu, me n’has fet viatjar als llocs
dels encanteris, on no s’hi ajacen
els impossibles,
on la màgia s’expandeix a cada
dècima de segon,
on els dubtes, mai et fan cavil·lar
perquè estimes de tot cor.

Les teves abraçades, no les vols
compartides, sinó són,
de tots dos plegats alhora.

El més bonic, és que mai
no s’hi acaben.

Per tu, he regressat de bell nou
a la vida amb molta il·lusió i,
et miro al fons dels teus ulls blaus,
on hi veig com la mar i, com el cel,
em fan regals de peixos voladors
i, amb ales a punt d’emprendre
el seu vol.

Promeses fetes i, acomplides
d’un home ple d’honestedat
que tot els seus actes anteposa
al davant de les paraules.

El nostre poema d’amor escrit
a quatre mans,
en format minimitzat,
lluu, gravat amb lletres de plata
a dintre dels nostres dos medallons:
on dos corets a la meitat s’hi engalzen.

Tu ets,... jo sóc, ....els dos ja hi som
al mateix temps, vibrant a l’uníson
i, com dues guspires, ens enlluernem
a cada passa del nostre camí.





Adela Payá i Prats