ELS CELS EM PARLEN...

NORBERTO ALVAREZ DEBANS
  " Ulls En El Cel "
                                         

ELS CELS
EM PARLEN...!

Arracades d’ulls, des del cel
s’hi despengen,
em contemplen
amb tot tipus de llambregades.

Botons de cel que quan riuen
s’estiregassen, amagant
les seves pupil·les,
semblen aleshores, ulls closos,
on pots veure’n un cúmul d’estels
fent pampallugues en ple dia.

Al dessota d’un airecel copsat
d’ullades, et sents tostemps
vigilada, de vegades fins i tot,
pots visualitzar-les ben arraïmades,
fent la impressió que amb la mà
eixamplada, les podràs tocar.

Et segueixen al llarg del teu
recorregut pels camins de pedrís
i, pels rocams, abocant-s’hi
a les barrancades.

Quan potser, t’hi trobis en perill,
allargassen les seves pestanyes
per tal de poder-te agafar d’elles
com sí fossin cordes on subjectar-te'n.

Sí la xafogor n’és d’insuportable
t’omplin d’aigua dolça i, et dibuixen
fontanelles amb moltes canelles on
poder assaciar la teva set.

Parpellegen llàgrimes de colors
i, ben mullada la roba, es tenyeix
de moltes cromacitats.

Si plou a bots i barrals
et cobreixen amb hopalandes
esmerilades.

Arracades d’ulls, des del cel
s’hi despengen, em contemplen
amb tot tipus de llambregades.

D’uns s'hi fan aliades
d’uns altres enemigues,
jo n’he tingut la sort de tenir-les com amigues i, mai pels senderols em trobo a soles, sempre hi vaig ben acompanyada.

Ara m’anuncien que em podré gronxar a dintre de poc, des dels seus fils de turquí.
Em pregunto sí això hi serà un reclam de vida o pel contrari un exili enfora d’aquesta Terra nostra.




Adela Payá i Prats