WILLIAM BLAKE (1757-1827 )
Oberon, Titania and Puck with
Fairies dancing
ELS DUBTES...!
Volia deixar-te sense mi
i, al mateix temps,
delirava per fer-ne
abstraccions sense tu.
Ahir a la nit, els teus dubtes
em van menjar per dintre,
ganivetades ben esmolades, en
van esquarterar la meva ànima
i, als meus somnis, les fades
em feien ballar al bell mig
d’un cercle, envoltada de
llumenetes roges.
Quimeres de llàgrimes
arrosaven el meu cos.
Homes geperuts en
feien escarnit, tots ells,
amb somriures
de sàtirs esquifits, dansant
al voltant d’una foguera.
L’amor abillat de glauc,
estenia els seus braços i,
mentre avançava envers ell,
un llampec, des del cel, em va
paralitzar.
Ara, la mar em consola de les
pèrdues dels raigs;
barrejo les meves llàgrimes
amb les onades d’aigües salíferes,
i, totes dues, explorem l’oceà.
Ja aigualejada d’incerteses alienes,
n’he pogut albirar amb claredat
quin n’era el meu possible viaró
a resseguir....Hi són senderols al cel,
sembrats per les petjades dels éssers
cristal·lins.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada