INCOMPRENSIONS....

  
 FRANCIS BACON
( 1909- 1992 ) " Silent Hill "



                                    

INCOMPRENSIONS....!

Encara no ho puc entendre,
aquesta agonia tardanera
en la que vas anar diluint-t’hi
any rere any,
en la qual, molt lentament,
en vas perdre totes les teves
capacitats.

Un jorn ja no caminaves,
a l’altre n’estaves assegut
a sobre de la teva cadira de
rodes, després a dures penes,
podies enraonar o fer-ne frases
senceres, més avant,
com els nadons
de ben petitons, precisaves dels
bolquers, fins i tot, t’ennuegaves
menjant i, havíem de donar-te’n
farinetes com als lactants;
tostemps escridassaves i havien
de receptar-te morfina.

Pensant en tot el que vam viure,
no deixe encara de somiquejar
pels racons de la casa,
no li trobo el sentit a res.

En quaranta set anys et vaig
tenir que tancar a dintre d’un
cofre de fusta ben gran,
per a dir-te adéu per sempre.

Saps, ... per molt que vulgui, mai,
de la vida, podré comprendre eixa
la teva sentencia de mort..
Va ser tot tan cruel, què des
d’aquell moment, ja no n'he pogut
confiar amb la mateixa vida.

Hi visc sempre en estat d’alerta amb
moltes esgarrifances i, amb
un calfred desmesurat,
que em munta des de l’esquena
i, s’hi irradia al voltant del meu cos.

Potser descansi d’aquestes temences, el dia que hi pugui parlar amb tu, cara a cara i, sense vels cobrint-nos-en
els nostres rostres;
aleshores, tal vegada, aprengui
a tenir-ne esperances
amb la pròpia existència.

De tot allò, hi vaig concloure
què el sofriment no ensenya res
a ningú, més bé ens fa entrar
en un estat de letargia
del qual, ens és ben complicat
de sortir-nos-en.

El dia que tu hi vas decidir
fer camí pels estels, tot enllumenat,
una part meva, s’hi va ensopir
en la penombra, .....Com Lluna
eclipsada, hi vaig romandre tota
abaltida i, no n’hi ha manera
de llevar-me’n del damunt, aquestes
obagues tan opressores i, força
colpidores.






Adela Payá i Prats