POEMA DE L'AMIC ( 5 )

                    
                                   
                                       

POEMA DE FRANC

GUINART PALET….

“Feia embadalir quan la miraves,
tocada i posada per a l’ocasió,
esperant serena i pacientment
el meu passeig pel seu jardí;

fou, però, el seu perfum,
voleiant més enllà del mur de xiprer,
allò que em captivà ja fa molt de temps,
allò que m’obrí la porta de la casa;

potser per això m’hi vaig quedar
per tenir cura d’aquella flor sense nom
amb l’anhel que des del carrer
algú més sentis la seva presència.”

Franc G. / 7-10-2016.