ALES EN EXPANSIÓ...

DIANA PROFILIO
" Fugint Dels Meus Fantasmes "
                                       

ALES EN EXPANSIÓ...!

He defugit de les llàgrimes
glauques;
d’aquells silencis
que tot ho vessaven de
paraules mudes;
dels teus ulls amagadissos,
on un cos encorbat tot ho deia;
d’aquelles traiduries sense
cap sentit;
dels insults que hi vas llançar
al davant de tothom,
quan ben bé que ho sabies
què tot obeïa a les teves
invencions tan avesades.

Ara, amb penúries no enteses,
només trobo refugi quan m’arrapo
al tronc dels arbres, ells, hi són
els únics que han comprés
tot allò, que tu em vas
injectar amb fluids de verins.
També hi van ser, els qui
en van tenir cura de mi.

Me n’he escapolit de les teves
arrels metàl·liques;
de les xarxes descosides;
dels pallassos amb perruquins
postissos;
dels rellucs de les vanitats;
i, encara que solitària, n’he après
què n’és molt millor viure a soles,
que no pas envoltada entre
braços presoners, oprimint-te
el cos amb una renglera de tentacles;
on unes marejades llambregades
tot ho volien aclaparar, sense
aprofundir-ne en les estimes.

He defugit de les llàgrimes
glauques, d’aquells silencis
que tot ho vessaven de
paraules mudes, dels teus
ulls amagadissos.

L’amor n’és massa gran, pels
qui hostatgen a dintre seu
cors raquítics, que tan sols
han sabut gaudir-ne de les
sanefes cridaneres i, no pas,
d’aquells dits que amb tenacitat
dia rere dia, hi van anar-les
brodant amb un mint d'enfilats
delicats.

Alliberada de tantes nicieses
suro de cos nu, a sobre
d’aigües diamantines, què em
faran resplendir amb llaçades
de veracitats.





Adela Payá i Prats