DIUMENGE XAFOGÓS...

                                         
VIA VERDA ALCOI


                                         

DIUMENGE XAFOGÓS...!
(02-10-2016 )

Tendes al carrer de Batoi,
la gent passeja, compra,
es distreu amb converses calmades;
nosaltres amb motxilles repenjades
les omplim de bresquilles i, de raïm;
botelles d’aigua a les mans,
bevent a glops, de mica en mica;
avui, la xafogor ens farà fondre’s.


La serra, lluu d’un cel ben blau,
els arbres comencen a llagrimejar
les primeres fulles esgrogueïdes,
catifes de gespa arrossegades per les nostres xiruques i, en arribar al
cimall més alt, ens asseiem i
mengem els fruits de la tardor.

Tot no ho puc albirar i, el meu amic
em descriu paratges al lluny,
el meu cos s’estremeix de tanta
bellesa amagadissa al davant
dels meus ulls.

Em fa ganes de ploriquejar,
aquesta mitja ceguesa
em fa pensar en les possibilitats
d’abastir-ho tot o pel contrari,
d’aombrar qualsevulla venustat.

Malgrat els entrebancs,
la pell l’he sentida acaronada
pels rajolins solars.

Les airines a les meves
oïdes, paraules ben tendres,
m’han cantussejades
i, no me'n volia marxar;
ajaçada a sobre del rocam
me n’he deixat dur pels somnis
flamejants.

No em puc arrencar de
dintre meu aquesta melangia
que ressona com
fullam cantaire en ser-ne
colpida per les dolces brises;
tampoc no em puc espolsar
aquest enyor, què com brancam
fidel, sempre n’és submís
al tronc des d’on s'hi fan rellucs..

Vés-te'n amic....!

Vull estar-me’n ací, durant una
llarga estona...Els arbres i, jo hem
de parlotejar de moltes coses...!








Adela Payá i Prats