ESCLATS D’AMOR...

 MILAGROS PARACHE SOLANA
“ Parella Passejant “


                               

ESCLATS D’AMOR...!

N’hi ha la vida,
també n'hi ha l’amor
i, aquella abraçada immensa
què em vas fer a dintre del teu
cos gran d’home gegantí,
mentre els teus rínxols de cabells
blonds, em feien cosquerelles
a sobre de les meves galtes.


Aquelles, les teves paraules màgiques,
em van consolar de les sofrences
i, sobretot, aquella frase teva què
tu em deies:

“ No estàs a soles “

Ara, en fer passeigs per les serres
tu, sempre hi ets, al dessota d’aquell
arbre centenari i, em somrius
amb llavis de purpuri.

M’agafes de la mà
i, m’abraces com sí hagués de
desfer-me’n a dintre teu.

N’hi ha la vida,
també n'hi ha l’amor,
i, en aquest moment
sé que tu n’ets a recer meu
amb acompanyaments
de noves melodies.

Me n’has obert les portes
a un altre món,
per mi, aleshores, desconegut i,
el fet de descobrir-nos-en
m’ompli l’ànima de noves
cromacitats.

Encara que fets malèvols
s’escriuen al pentagrama
en clau de Fa, amb notes
de ben greus, tu, hi vas arribar
per a acaronar-me’n les oïdes
d’unes altres sonoritats
i, a cau d’orella, em
xiuxiuejaves:
què sempre hi series amb mi,
amb claus de Sol.

Les florades de les gaubances
malgrat que emmusteïdes
en el passat, ara mateix, en
són emplenades de molts rellucs,
lluint de corol.les amorosides.

N’hi ha la vida,
també n'hi ha l’amor,
serem dos, en u, i, no pas, u, en dos.

D’ara endavant, junts trescarem
i, dels teus tirabuixons
et faré reclams de llagoteries.






Adela Payá i Prats