LLUNA DE DIVENDRES...

GRACIELLA BELLO
 " Utopia De A Dos "


                                     

LLUNA DE
DIVENDRES...!

( Mini Relat )

Lluna de divendres, avui
tota de brillants, ben abillada,
que ni un trosset de pell
despullada, l'has deixada
al descobert, per enjoiar-la
amb els teus raigs llumeners.

Et miro fixament i, els teus
traus te’ls trobo tots ensutzeits
de negre, ... Em fas senyals
amb els teus parpelleigs i,
somric en adonar-me que saps
que estic entrellucant-te.

Vull preguntar-te lluna plena,
en quin estel hi viu el meu
estimat...? I,
sí això, no m’ho vols respondre,
almenys, deixa’m
que aquesta nit, amb tu, hi faci
un tomb pels cels, per si de cas,
tingués la sort de trobar-me’l.

Amb aquestes escales que m’has
llançat, trigaré una eternitat
en arribar on tu hi ets, potser,
no pots fer-me arribar cap a tu,
amb més celeritat...?

Em fas aclucar els meus ulls,
i, per art de màgia, ja hi sóc
asseguda a sobre d’un cràter
teu, aleshores, prou càlid.

Les meves llambregades
s’han engrandit de sobte,
són com telescopis gegants
de molt alta graduació.

Puc contemplar-hi
tants i tants éssers vivents,
què al meu enamorat,
no el distingueixo, entre tots ells.

Lluna de divendres, qui és ell...?

Fas esclafir el teu riure, sense
parar i, de seguir així, me’n volaré
i, no podré regressar.
Hi sóc com una ploma desgravitada,
surant pels espais.

Entre danses de foscúries i,
passets engelabrits, un forat negre
se m’ha engolit i, en travessar-lo
a l’altra banda, enllà,
n’era ell, amb els seus cabells blonds
i, el seu esguard d’aigua marina.

En esparpillar-me del que creia
que n’era un somni,
me n’he vist hostatjada
en un altre punt de l’espai-temps,
i, ell, a recer meu, tot enlluernat,
resplendia com un Sol.

No t’espantis i, mira’t a sobre
d’aquest espill,
en emmirallar-m’hi, tan sols
n’he pogut albirar una espurneta
de llum.

Lluna de divendres,
que vols tornar-me’n
més boja del que ja ho estic...!

Al lluny l’he sentida, tota enriolada....!

Els estels al seu pas, li preguntaven:
Lluna, per què rius tant...?


Tampoc vosaltres no sabíeu que
la lluna de per sí, n'és de mentidera..?


Hi sóc un petit cos celeste, que no pas una lluna, ...Em diverteixo molt
fent-me passar pel que no hi sóc,
però aquesta vegada n'he fet una
bona acció:

A dues flames bessones,
les he acoblades al mateix indret
en l'únic temps possible.






Adela Payá i Prats