AQUEST MATÍ....
Aquest matí, amiga, com n’erende formoses les nostres serralades...!El Sol, acaronant les copsades del arbres;les oliveres, mostrant-nos les sevesarracades ben ovalades i, moradenques;aquest groguenc sobreeixint entreun garbuix de pollancres, amb lesseves fulles gronxades per les ventúries;tu i jo, recorrent camins de terregami, de pedrís.... sense pressa amb moltacalma, gaudint a recer de la MareNatura....I, aquell cavall negre que enveure’ns se n’ha espantat una mica....Els gossos lladrunyant entre cadenesben nuats i, aquelles fàbriques delpassat, on feien fils i, paper, totesabandonades, a mig caure, encercladespel fullam i, pels rebrolls de les novesplantes, que no s’hi neguin a exposar-nosles seves poncelles tan delicades i, tanboniques....Fins i tot, ens hem atrevita arrencar-les un petit fillol a les atzavares.Tres hores ens hem adelitat de estar-nosben arraulides arran de les nostres serres;com me les estimo a totes i, a cadascunad’elles, amb les seves clàmides de carabrúi, amb els seus jaspiats del color de lesesmaragdes.... Avui, hem rebut els regalsmés macos que ningú mai amb moltsdiners a dintre de les butxaques, no enspodria oferir-ne, de cap de les maneres...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada