EL TEU COR...

                          
                                  

 ERNESTO BERTANI
( 1949 ) " Omplint La Copa "
                          
                                  

EL TEU COR...!

El teu cor, n'és un embut   
per on s’escolen els sentiments,
tot a dintre d’ell, s’esvaeix
a l’instant i, a poc a poc,
la teva coral·lina s’hi va
ressecant....com raïm pansit.

La ment, no pot plasmar-ne
emotivitats que s’han llançat
a perdre i, per tant, n’hi ha
una barreja de molts pseudo
records, que no coincideixin
amb els fets reals.

Cervells que com sínies, tot ho
entrelluquin amb ulls marejats.
Enganys que tot d’un plegat
et llancen fletxes contra tu mateix.

No poden haver-ne oblits
quan res no s’hi ha sedimentat
al subsòl dels afectes.

El que sí, que pot haver-ne,
hi són ficcions,
distorsions, paranoies,
aiguabarreigs, descabdells.

El teu cor, n'és un esbaldrec
immens, malgrat què hi vulgui
endolar-se'n i, cobrir-se'n
d’hopalandes afligides,
el teu rostre, de ginys  corrugats,
ja el delata a cada pas del camí.

Cor de metall, bategant
com rellotge desincronitzat,
on els fantasmes
ballen arrossegant forquilles
i, ganivets....fent escletxes
al llarg i, ample dels septes
ventriculars;
el seu quefer predilecte
és fer-te'n sabedor del seu
moviment atabalat.








Adela Payá i Prats