TRES ESTELS....

                                        
   
    MINTAKA; ALMITAK; ALNILA
( Tres estels a la Constel·lació d’Orió )

                                         
                           

TRES ESTELS....!

Aquesta nit s’allargassa
d’ulls insomnes;
de pensaments ennuegats
que no se'n volen
eixir dels seus amagatalls;
de llunes llevant-se els vestidets
i, abillant-se de pijames bicolors
per anar-se’n a fer nona.

La  son va minvant en dies
decreixents de llum lunar,
i, les enraonies, van amuntegant-se
a les graonades de la meva ment.
Sóc com una olla a punt d’espetegar...!

A les meves cavil·lacions
les hi dono permís per a que se’n
surtin de les seves llodrigueres,
i, en fer cap als llindars, a totes vaig pescant-les d’una en una....amb canya i llinya.

Sé que la serenor arribarà quan hi
hagi deixat la testerola de ben buida.

Un estel de ben divertit, em diu
que en té molta gana,
en obrir el seu musell, un coneixement se l’ha engolit,
ara, el veig tot capficat, i força
malhumorat, dialogant amb els seus
companys....Ha deixat de riure’s...!

Un altre, balla que balla, s'hi apropa
amb molts gambirols i, dues idees
se’n menja, a l’instant, tot ploricó,
el veig transformar-se, en un cos
celeste d’aigua....I
en fugir, tota xopada em deixa
i, a més a més,
sense estenedor on poder assecar-me’n.

En aplegar el tercer, em diu:
Ara ja podràs dormisquejar,
quan a tota tu, et llevi les reflexions
més feixugues i queferoses,
i, en un tres i no res,
en endrapar-se
tres conceptes transcendentals,
l’he albirat com una bola de foc,
esclatant en un enfilall de flamarades
mentre, a poc a poc,
els meus ulls anaven aclucant-s’hi
 fins a agafar la beneïda letàrgia.

Gràcies a tres estrelles, a la fi
me n’he pogut alliberar de totes
i, cadascuna de les meves quimeres.





Adela Payá i Prats