MENDICITAT....

                                         


MORTEZA KATOUZIA( 1943 )

 " On The Pavement " 1984


                                        

MENDICITAT....!

Un home gran, ben pobrissó,
tot vestit amb pelleringues
força embrutides,
arrossega un carro emplenat
d’un munt de borses:
roba estripada, menjar caducat,
una llanterna, papers de periòdic,
cartrons rebregats, utensilis d’endreç i, de menja, records d’un passat extingit.

D’ací per allà, tot el jorn el passa
fent giravolts pels carrers del poble;
de tant en tant, s’asseu a sobre de les voreres del paviment i, amb una
mà estesa en demana almoina.

El seu esguard, ple de profunditat
i, de melangia, et fa remoure el cor,
et fa preguntar-te a tu mateixa:
com consentim que persones amb
moltes privacions hi visquin d’aquesta mena de pobresa, sense plantejar-nos que potser som uns humans ben patètics.

N'hauríem de procurar-nos que al néixer, tothom en tingués cobertes les seves necessitats més bàsiques i, primàries.

Ara què és de nit, el trobo tot folrat
amb moltes cartolines a sobre d’ell,
fent-li d’embolcall,
tot espatarrat al damunt d’un banc
del passeig.

La policia el deté i, amb ells se’l duen, vés a saber sí a la presó o a un alberg on ningú no s’hi vol estar.

Aquests dies de crisi, on uns quants
s’han omplides les butxaques amb
els diners de tots, no se n’adonen dels perjudicis què a altres humans han proporcionat gratuïtament, sense cap escrúpol ni consideració.

Tan gran n'és l’avarícia d’uns pocs
que si fossin un grapat de més, en uns pocs segons, al planeta l'enderrocarien....!

No n’hauríem d’oblidar mai, que estem de pas i, que aquesta Terra no és de ningú....S’hi va crear per a què
qualsevulla criatura, gaudís dels seus regals i, no pas uns privilegiats
que posant-s’hi una corona de llorer
per sobre d’ells,
s’hi van creure amb l’arrogància
de posseir-ho tot, en detriment
dels seus semblants.

Potser en un futur no molt llunyà,
siguem més gentada sobrevivint
als carrerons, sense res que
poder-ne manducar...!







Adela Payá i Prats