MAL DE LLIRIS....
Lliris, deliris de guspires,
on vosaltres nieu
els vents enfolleixen,
arrencant-vos essències
i aromes que no pas
els vostres pètals llagoters.
Atuells on s’hi balancegen
de tant en tant,
els escarabats rojos
defoliant flors a dojo...
Venustat engolida
pels insectes clamorosos
també força embellits,
lluita de beutats, a la Natura
on no sempre n’existeixen
simbiosis que beneficien
a tots dos éssers, alhora.
Defecte de la Natura,
o plans establerts de sotamà...?
Lliris, deliris irisats
ulls malenconiosos,
avui, despullats d’enagos,
sucumbiu al dessota
de les estratagemes
de les gusarapes...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada