UNA CANÇÓ
DE BRESSOL...!
( Per a Júlia )
Nineta del meu cor,
mira que n’ets de preciosa;
necessites sentir-te’n
arraulida entre bracets,
per tal de poder aclucar
els teus ullets.
Tot ho vols aclaparar
amb el teu esguard de nadó
escodrinyador;
els llums del sostre et mantenen
bocabadada i, no et cansis
mai d’entrellucar-los.
Com t’agrada que t’arronsem
entre cançonetes de bressol:
“ Un estel del cel ha baixat
per a dir-li a un peixet espantadís,
on s’hi troben els seus germanets;
el camí li'l ha enllumenat i,
a la fi a tots els ha trobat..”
" Tots els peixets a l’estel,
li'n fan petons d’aigua i de sal i,
en arribar al cel tot mullat,
la lluna n’ha fet esclafir el seu riure
mentre de les seves mans li estenia
tovalloles de llumenetes....”
Ja dorms, petitona i, ens dibuixes
un somriure d’espurnes cèliques,
però en arribar a la teva llaça,
de sobte, ens has obert els teus ulls
com dient-nos:
Com s’atreviu a deixar-me’n ací a
soles, sense l’escalfor dels vostres
cossos.
De bell nou, hem tornat a
cantussejar-te
unes altres melodies, però malgrat
el teu empeny per no adormir-te’n
en feies jocs de llums amb les teves
llambregades, ....atemorida,
per sí de cas,
et tornàvem a abandonar a la
solitud del teu bressol.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada