LA NINA PINTORA...

                                    

JORGE FRANCO.
" NENA PINTANT "
                                     

LA NINA
   PINTORA...!
( MINI-RELAT)

Aquella porta ben oberta
de sobte, s’hi va tancar,
i, el Mag amb els seus sortilegis
no la va voler obrir- hi
de cap de les maneres.

Enllà, hi va quedar empresonada
la nena, que somiava amb
llunes de colorets i,
amb altres mons fora
de la Via Làctia..

Amb els seus policromats va
acolorir un món, només
per a d’ella...Al seu gust i, ben
particular.

I, no va plorar, tampoc s’hi va
espantar i, res no s’hi va preguntar.
Tot allò que pinzellava cobrava
vida, de seguit....I s’hi va fer
una caseta al bell mig
de les serralades,
mirant a la mar, amb un hortet
ple de fruits i, de verdures.

A les nits, contemplava la lluna
i, parlava amb els estels i,
un amic de porcellana
s’hi va fer present a la seva vida,
on a boqueta de nit,
de l’airecel davallava i, amb la nina
feia passeigs a vorera de mar.

Fins que un dia el Mag, a la fi, hi va
poder descloure aquell portell
de metall, tan feixuc i, tan ostentós
i, en adonar-se’n
va albirar a aquella nena,
ja, feta una dona gran
tota cisellada
a sobre de les murades.

Sí mirava els cels, enllà, romania
com un cometa,
sí ataüllava les aigües
n’era un dofí i,
a sobre de la terra,
lluïa com un preciós arbre
en flor:  Una xicranda.

Quan el Sortiller ben amoïnat,
amb la seva vareta màgica
li'n va ordenar d’eixir-se’n
dels tempanells,
i, de desfer-se'n de tots els
seus pigments
i, de totes les seves brotxes,
la muller va agafar els seus
pinzells més estilitzats i,
més refinats i, ja des de ben lluny,
el va transformar-hi
en volva de pols
voladissa, on per sempre gaudiria
de la seva absència.

La pupil.la n'havia avantatjat al seu
mestre, en encanteris, habilitats,
i, saviesa.....!





Adela Payá i Prats