L’HOME APAGALLUMS...

1.-PETROGLIFOS ANASAZI
2.-Oannes, sortia de les aigües a diari per a instruir a la humanitat; ser creat per Enki.
Apareix amb la pinya i el cistell.





L’HOME
APAGALLUMS..
( MINI- Relat )

Aquella gran colossal mentida
de la suposada Creació del món,
va rossegar el seu cor ja empedreït,
va ennuvolar els seus dos ulls lleganyosos;
les mans, va folrar-les de pinyes i, 
de cistells, el cos d'escates,
el va encobrir amb cuirasses de bronze,
i, els peus, els va enclavar a dintre
de botes de metall...La bondat l’havia
baratada per la dolenteria.

Les rambles per on trepitjava,
retrunyien amb les seves passes,
i, amb qui parlava li’n feia
engolir-se paraules ben enfollides;
a tots pertorbava, encara que ningú
no se n’adonava de qui era aquest
personatge.

Nascut al ventre de les coves
mil·lenàries,
el seu llinatge desconeixia,
i, no podia comprendre eixa
necessitat seva, de no dir-ne
ni una veritat.
Jugava amb els angles i,
les arestes de les pedres
de les esmaragdes,
i, quan s’hi contemplava reflectit
als miralls de les gemmes,
s’hi entrellucava amb una capissola
semblant a la d’un ocell
amb cossatge de peixet.
S’hi preguntava mil vegades
qui era ell...?
i, a quin entreteniment obeïa el seu
joc de no expressar-ne ni un postulat fidedigne.....?
Quina dèria el feia sentir-se’n
tan esplèndid , quan tot lluïa de
brutícies...i
quan prevalia la seva puixança,
per poder eclipsar als altres..

Potser, n’era evident que no fos
ni humà...!
Però havia assumit que s’adelitava
de les seves trapelleries.

Aquesta criatura, no s’hi trabucava mai,
tot al voltant de la seva ment,
s’hi programava amb molta antelació i, amb molt de sigil.
I aquesta intrepidesa deliberada,
no tenia mai cobejances per fer-ne
cap bé a ningú.

Te’l podies estimar, però a la distància,
ja que els seus dons, a la bestreta,
et podien danyar de mil maneres diferents...

Li anomenaven l’home apagallums i, per on passejava tot s’hi agostejava,
les flors a recer d’ell, en tenien
la durada d’un dia i, els
conreus s’emmusteïen en qüestió de setmanes,
fins i tot, els humans, a frec d’ell, s’emmalaltien,
sense mai saber  quin era el seu origen.

Quan el descobriren va marxar tot de seguit a un altre poble i, enllà començà de nou a fruir de les seves malifetes;
ell, ja sabia que trigarien un temps en descobrir-lo..
Mentrestant, feia el seu paperet
de pervers, n’havia oblidat què en
un passat ben llunyà,
tot el seu interès, l'havia dirigit en instruir als humans......Ara, els detestava....!

    






Adela Payá i Prats