LA MUSA....

                             
                                       
GERDA WEGENER
 ( 1886-1940 )
" Lili Elbe "
                              

                                      

LA MUSA....
( MINI-RELAT )

La Musa s’esmussava
entre carrisqueigs
de dents esmolades,
d’unes estisores dansarines,
mentrestant,
l’escriptor anava escurçant
poemes, de mica en mica,
fins que només s’hi va quedar
amb dues paraules
retallades, a les seves mans.

La Musa, suma de tots els versets
adormits, tan sols hi trobava
recolzaments a les nits,
això pensava ell,
però el que l’escrivent desconeixia,
és que la musa tostemps,
n’era objecte d’inspiració,
no pas, per a d’ell, però sí,
per a uns altres.escriptors.

I, aquesta nimfa, ballava amb peus
nuus a la vorera dels rierols i,
als espadats la muntaven en globus
de molts colors,
on els més agosarats,
volien fer-li l’amor
a dintre dels núvols sonrosats.

Hi va haver un d’ells, que amb
la seva nau el·líptica, se la va endur
a fer un tomb per l’espai,
i, encara que mai rebia resposta
de totes les pertorbacions,
que hi provocava a dintre
del seu esperit, ella, ja ho sabia
abans de que ell les escrigués.

N’era la Musa....!
Com no havia de percebre-ho tot...!


N’estava en tots els llocs i,
a totes hores,
a les Aurores i, als Crepuscles,
tant de bo
s’hi desplaçava al Nord
com al Sud, a l’Est com a l’Oest.
Tot ho podia clissar en un segon
i, s’hi podia estar amb qui volgués
en un obrir i, tancar d’ulls.
.

Viatjava al Passat i, al Futur,
i, parlava amb tots els artistes.
Ella, n’era la Musa de les creacions
literàries.

I, quan aquest escrivà,
presumia de tenir-la tancada
 a la gàbia i, s'ufanava
perquè mai no respondria
 a les seves lletres,
el seu enginy hi va començar
a minvar, de tant en tant,
fins al punt, que potser, hi arribaria
un dia, que ja no en podria escriure
ni una metàfora,
ni una hipèrbole,...Res...!

I, la musa, reia que reia,
quan l’home cavil·lava durant
molt de temps
tres o quatre versets i,
ella, asseguda
a sobre de la làmpada,
en feia espurnejar
els llums, d’un lloc a l’altre,
dibuixant
paraules de centelleigs,
als espais de l’habitacle,
malgrat que l'home força
espaordit,
fugia esmaperdut,
demanant auxili
i, esmentant a tothom,
que els fantasmes
hi vivien a la seva llar..

Aleshores, la Musa
hi va marxar per sempre i,
aquell pseudo-escriptor deixava transcórrer
les hores, els minuts
i, els segons, al davant dels
papers, sense escriure ni un mot.

A la fi, esgotat i decebut,
s'hi va fer copista de textos antics.






Adela Payá i Prats