PENYA-SEGATS...

                               


SALVADOR DALÍ
 ( 1904-1989 )
 " Penya-Segats "
                              

PENYA-SEGATS...!

Cenyeixen llàgrimes
de llavis romputs
al teus ulls,
des d’aquell fosc
esdeveniment.

Davant de la meva
fugida, afligida
pel teu sofrir,
es clouen les nits,
d’eixes les teves
dolces llambregades.

On hauré d’eclipsar-me’n
sense l’abast dels teus dits
compassats, per aquells els
teus turments,
escaient-se a les murades
del teu cor punyent..?

Regresso en silenci
amb ales entretallades,
papallones de vellut
habiten amb ànsies
de voletejar a l’entorn
del teu cos d’aiguamoll.

Enfosquit el teu rostre,
envoltat tot ell,
d’imatges abruptes,
el reconstrueixo
amb dificultat;
on la teva mà volgués
trobar per adherir-me’n
a d’ella,
cavalca el silenci de l’aire
acaronant-me de les teves
absències.

Presències del no res i,
ressons de la de la teva veu,
me la retornen
els Silfs, arrossegant-m’hi
envers els penya-segats.

De l’aigua emergeixo
temptejant-te entre el rocam,
que tan sols em recula
l’ombra, d’aquell home,
a qui mai, mai, no hi vaig
poder estimar.




Adela Payá i Prats