ELS NOSTRES AVANT-PASSATS…

                              


ZEUS I HERA
                              

ELS NOSTRES
AVANT-PASSATS…!

Esblanqueïts éssers adormits
jeuen sota les encrostades
pedres mil·lenàries...
Corriols de flors silvestres
dirigeixen les seves arrels
envers les criatures crepusculades.

Rostres esculpits a sobre del rocam
adquireixen formes d’alabastre,
que al davant de tothom
s’insinuen com erronis déus latents.

Les calcàries llàgrimes fossilitzades
han cisellat estalactites a l’interior
de les coves, on enllà hi són ben presents.

Rosaris de cargols, a l’aguait,
a la terra, cinglen de blancs
coralls..
Libacions de cristalls llampeguen
al fons de les grutes, dels ens
escarrabillats, il·luminats pels
llampecs dels humans.

Cossos jacents al dessota del terris,
letàrgics i, dormilecs:
Els imitadors del déus, ells,
els déus colonitzadors.
Devoradors de la llum, emergits
de les ombres.
De les foscúries rebrollen,
enjoiats de nacre i, de ciris,
i, dels ficticis panegírics encalcinats.

Als humans, sense pietat, aniquilen
i, abaten.
Ells, les essències desvetllades,
que la nostra màgia ens l'han lladrunyada,
que fins i tot, ens han espedaçat
per dintre i, per fora i,
que no obstant això,
han gosat de disfressar-se'n
amb el nostre semblant d’humans.

Amb certesa n’hauríem d’assabentar-nos
a quins déus hem venerat, car és possible
que eixos mateixos suposats herois, hi siguin els nostres propis assassins..

Per què aquesta necessitat nostra de
voler sempre idolatrar-ne alguna cosa...?
Hem pensat que tal vegada som part de la mateixa energia creadora....?

Àdhuc, el Creador Primigeni, de totes les coses
font de totes les energies, a l’humà sols li’n demana, amb moltes tendreses,
ser- ne co-creador junt amb Ell, de cap de les maneres, li exigeix sacrificis
encara menys, cap tipus d’adulació.

Antigues divinitats exterminadores, s’hi sadollen pels cultes reblits de morts, de sang i, de fanatismes.

Adela Payá i Prats