EL FORNER...

                           
Il.lustració: DANIEL PANERO
" El Forner "

                           

EL FORNER...!

Aquell home, n’era forner,
li agradava pastar la farina
blanca, entre les seves mans,
i, donar-li'n formes de cavallets;
la seva esma, només n’era
imaginar de quantes maneres
podria als seus corcers, fer-los  enfugir-se’n de les realitats.

No s’hi contava cap encert
ni a d’ell, ni als seus clients,
i, un dia escabrós,
àngels nevisquejats, impol·luts,
que nedaven a sobre dels rierols,
de sobte, s’hi varen presentar
al seu forn de pa,
i, amb somriures celestials,
als seus pans, van metamorfosar
per estels blaus, un jorn rere l'altre.

Tota la seva clientela força
espaordida, s’hi negava
a manducar crostons de ceruli,
i així, va ser com aquest forner
va perdre el seu negoci, fins i tot,
les ganes d’amassar qualsevol
tipus de farina, ben fos: blanca, torrada, o del color que calgués.

Tanmateix, s’hi va fer escriptor
de poemes farinosos i, a tothom,
en feia esternudar amb els seus mots encalcinats......Tant del blanc,
hi va parlar, què els seus escrits
s’hi varen tenyir d’aquest pigment
i, als seus llibres cap poema no s’hi
podia llegir, ....Lletres de neví amb
un rerafons blanquinós, ho empallegava.

Aleshores un erulet, vingut no se sap d'on, amb ell se’l va endur al planeta on s'hi redacta per sobre de fulles fumejades i, aleshores, tots els seus hostes van poder llegir-ne les lletres albines surant al dessobre del paper enfosquit
de tots aquells, els seus llibres farinacis.

A la fi, el forner va poder inscriure
versets arrebossats en farina de força i, fregir-los al capdamunt de la paperassa ben ennegrida.

Un aplaudiment per al poeta i, forner al mateix temps....!


A la venda: Un llibre seu:

" La pell és de carbonissa
amb signes de rotllets i coquetes,
aglevats amb polsim d’arròs...."

Adela Payá i Prats
🥙🌮🌯