EL NOSTRE PARADÍS...

                                   
                      

MARC CHAGALL
 ( 1887-1985 )
 " Paradís "
                                   
                      

EL NOSTRE PARADÍS...!

Aquest romandre pels viaranys
dels que s’hi senten desconnectats
del tot;
dels qui no combreguen en res del
que n’hi ha establert;
dels qui s’hi extravien per tots els
camins i, tornen de nou, als inicis
de no saber quina cosa persegueixen.

Aquest sentiment solitari
que ens impedeix engalzar-nos
amb ningú,
ignorants del per què a dintre nostre,
hem allotjat aquest esdevenir-se’n
en aigua transparent.

Aquest esllavissament de les nostres
obagues, que a cap ésser complauen;
aquestes estrebades que ens colpeixen
el nostre cos mil vegades
al davant dels sofriments dels nostres germans.

Aquest voler omplir-se’n les mans
amb les galivances dels monyicots
que s’hi despengen de les coves,
fent-nos besllums de centelleigs,
on sobreïxin les ombres més
fantasmagòriques.

Acceptar de bon grau, les nostres
infelicitats,
perquè ens han fet creure el contrari
de la vida....Sempre governats pels
titelles de torn, que uns quants
falsos deus manegen de sovint.

Ara, només ens queda obrir els ulls
de bat a bat i, desvetllar totes les
veritats amagades,
només ens resta enderrocar tot això
que està col·lapsant
al nostre planeta Terra i, a nosaltres,
els que vivim a sobre d’ell.

Potser, aleshores, ja no ens sentirem
tan a soles i, tan esfilagarsats.
Potser, quan se n’adonem que som
de multitud en farem el que ara mateix,
per temences, no ens hem atrevit a fer.

Potser, quan vegem de quantes
magnificències hi som capaços d’assolir,
farem de la nostra terra, un Paradís...!




Adela Payá i Prats