HOME D’AIGUA... ( 1 )

                          
                                    
L'HOME PEIX DE LIÉRGANES
 ( CANTÀBRIA )

                            
                                    

HOME D’AIGUA...!
( 1 )

De l’absència del teu mirar,
als teus ulls d’ombres, són
als que evoco entre paisatges
de llums i d’aigües ...!

Andarejo entre els matolls
dels esbarzers, dialogant amb
un ésser, al que ningú no hi veu,
del qual, no s’entrelluca cap mena
de consistència..

La meva mà, de la seva mà,
acoblades hi són i, entre els
 esclafits dels riures,
dels que en pensen,
que una dona ben folla
passeja, parlant a soles i,
amb algú
inexistent, jo sé amb certesa
que tu hi ets.

Les nostres llambregades de criatures enamoradisses, en són fetes d’estimes,
encara que allunyades, han après
a fer-s'hi de miralls.

Ramblegen ben junts, un al costat de l’altre, encara que ho fem per camins ben diferents, descobrint tota la bellesa
que ens envolta de distàncies.

I, som tu i jo, dues ànimes,
què en silenci conviuen furetejant-se entre penombres;
pobladors dels abraços que mai no
es marceixen;
instauradors dels imperibles petons,
que fermament adherits
als nostres llavis,
dibuixen i, cisellen delicades corol.les,
espetecs de paraules entretallades,
per por al ressò que poguessin produir
als espais dels Silfs.

Les nostres moixanetes imiten
els voleteigs dels ocells,
xuclant nèctar de flors,
sacsejant fulles al vent.

Ànimes que el destí les va obligar a viure separades, però que en el paradís de Morfeu
tornen de bell nou, a retrobar-se’n.

El nostre amor sempre s’hi va eternitzar
al fons de les aigües submarines.

                  

Adela Payá i Prats