L’HOME ROS....

AUTORETRAT
DE LUCA SIGNORELLI
   ( 1445-1523 )

L’HOME ROS....!

Aquella muller,
no volia morir-se tots els dies
de mica en mica,
ni ploriquejar tant sovint,
per les cantonades de la seva llar.

N'hauria de prendre espenta,
per a sortir-se'n d’aquelles esplugues que empresonada la retenien.

A tothora cercava la claror
i, acabava tostemps, emplenada
d’obagues, des d’aquell jorn,
que un poeta li'n va fer un
mal conjur,
havent-ne d'escollir
entre les penombres i, les solituds.

Desentesa, de les exigències sense
sentit, va metamorfosar els versets
per uns altres de més adients.
Va comprendre què els mots esgrafiats
a sobre del paper, sense anar-ne
acompanyats dels sentiments,
cap valor, no podien tenir-ne per a d’ella.

Va obrir els finestrons, on la llum a doll, s’hi va estendre per totes les estances,
la va deixar desplegar-s'hi per tot arreu i, a totes les ombres, les va despatxar, una rere l’altra.

Quan el seu refugi, el va netejar
de necetats i, cap raconet no hi va  mancar de luminositats,
aleshores, un home de cabells arrissats i, esgrogueïts, al llindar de la seva porta, tot ho va enlluernar fins i tot, a d’ella mateixa..

Aquest home ros, un poema li’n va escriure on deia :

“ Des de molt lluny n’he vingut, només per a fer-te triar entre dues paraules: Amor i desamor;
sí esculls la primera,.amb tu, tostemps hi seré,
sí et decideixes per la segona, trigaré una brevetat de temps
per a fer-ne esborralls del:
 <des>





Adela Payá i Prats