SEGRESTOS…

                          
                                       


PIPO JOST NICOLAS
 " Nit de Lluna i Mar "
                          
                                       

SEGRESTOS…!

La lluna vessa
llagrimons de cotó,
de tan atordida
que n’és.

Ja ni se la veu,
la nit envejosa,
li els arravata,
reblint-se el seu vestit
de lunars ensucrats:
explosions de centelleigs,
brodant èters
de bombolles cristal·lines.

Un estel ploricó,
a la seva estimada
l’ha trobada abillada
amb enagos de volants,
tota escumejada per
un pèlag turbulent.

Ell, mig emboirat,
solfeja sense descans,
les notes musicals
que a d’ella
tant li agradaven
escoltar.

Tot just, se instal.la
per sobre
del cos empal·lidit,
de la seva estimada,
mentre, les onades
ben enfurismades,
mar endins,
li l’han arrencada
del davant del seus
ulls refulgents,
diluint-la entre
garlandes platejades.

Avui, el cel i la mar
s’han col.ligat
per a fer-ne
segrestos d’amor.





Adela Payá i Prats