CAPGRÒS
DE REI
A CAPGRÒS...!
Rellotges estripats, reballats;
el temps paralitzat
a l’instant de les grolleries,
on un home que s’hi pensava
ser-hi un rei,
s'ha vist reflectit a les aigües
estancades, rescloses i, empudeïdes,
albirant-s’hi com un capgròs.
La lluna de maduixes, de fúcsia
l’ha tenyit i, encara que el seu
cosset s’hi restrega tantes vegades,
per a llevar-se’n aquest color
tot sonrosat, llagrimeja de temences.
No pot creure’s que s’hi hagi
transformat en una menuderia.
No és un heroi, sinó més bé un cigró
d’aigua dolça, aletejant sense esma,
defugint de ser-ne una presa massa
assequible per als depredadors
i, somiqueja, ell, que s’excel·lia
al davant de tothom, de ser-ne tan lloat i, de lluir tan invencible com ho és un tauró i, fins i tot,
sembla una escopinada
que algú hagués llançat a sobre del
rierol.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada