El MEU COCODRIL...

CHRISTIAN SEEBAUER
 ( 1967) " El Cocodril "


                               
                               

EL MEU
     COCODRIL...!

El meu cocodril de pell de cartró
tot pinzellat de glauc,
em mira amb els seus ulls
d’iris argentats;
les seves mans, ben allargassades
fins al cel, arrenquin núvols de cotó
i, me’ls ofereix transformats
en llençols encalcinats;
amb ells m’hi acotxa i, em gronxa
a recer del seu centre.
Em cantusseja balades d’amor,
malgrat que ell, encara
no n’ha après a estimar ningú.

El meu cocodril de pell de cartró
tot pinzellat de glauc, avui li n’he
deixat marxat de dintre del meu cor;
ales ben desplegades li n’he sargit
al seu cos immens, per a que s’enlairi
ben amunt i, pugui als estels,
fer-los petons de coloraines.

No puc obligar-lo a que s’hi quedi
arran meu, si el seu desig més voraç
n’és fet de pellofes que s’hi donen la mà.

L’allibero per sempre de mi, ben bé,
que ell ho sap massa bé,
que tostemps me l’estimaré.

Quan s’hi faci savi i, aprengui
a obrir-ne el xacra dels seus sentiments
i, sí, aleshores, coincidim en uns altres eixos de l’espai-temps, potser sí
que s’estimarem de veritat.

El meu cocodril de pell de cartró
tot pinzellat de glauc, hi va ser el meu amor durant tres anys.

El vaig esperar de mil maneres
canviants, ell, ja ho intueix tot això,
però la seva ànima, al comandament
d’unes altres entitats, no va tenir-ne
el valor de traspassar-hi tots
els entrebancs,
li'n va mancar la coratgia i, la força
dels qui sí, que saben estimar
des de més enfora del cor.






Adela Payá i Prats