PER QUÈ...?

   
   FRANZ DVORAK ( 1862-1927 )
 " Lectora Pensativa "

                                   

PER QUÈ...?

Segueixo desxifrant el què encara
no puc comprendre,
el què les paraules no volen dir.

Segueixo intentant resoldre
per què n’hi ha de criatures
que s’hi neguin a voler expressar
el que hi sentin a dintre d’elles...
o ben bé, que despleguin mots
pel gust de complaure als altres,
sense en absolut, combregar
amb el que veritablement,
elles en pensin.

Enredada per fils de teranyina
em desvetllo dia i nit, per poder eixir-me'n
de les gandalles que m’envolten.

I, sofreixo i pateixo el que ningú
mai no podria entendre...

Tants per què, sense respostes,
tantes llàgrimes ballarines,
tants instants desesperats,
tantes incongruències,
tanta música desentonada...!

No obstant això, m’esforço
per seguir vivint,
per trobar bellesa a dintre de les
coses més insignificants a ull nu;
em desvisc per donar, tal vegada,
falses interpretacions,
a tot això, que no puc abastar-hi,
al fons del meu cor.

Però malgrat totes les meves
preguntes a tantes coses,
el que mai, no podré
concebre, són les declaracions
amorosides,
embolcallades de paperines
i, llaçades de purpurines,
ocultades a l’interior de les
llodrigueres,
per a no tornar a sortir-ne mai
més de les seves cofurnes.

Bestiola amagadissa, condemnada
a no veure la llum,
nodrint-s’hi de foscor
i, de un cadenat de covardies.
Quin sentit pot tenir-ne açò..?

Potser només obeeixi a la recerca
de la nostra pròpia mort..
O potser, ens complau viure aombrats
d’obagues mentideres, que s’eixamplen
amb la recol·lecció de més ànimes
enfosquides...?






Adela Payá i Prats