ESTIMO LA POESIA ...

                      
                                



ESTIMO
LA POESIA ...!

Ara que començo a atrevir-me
a fer el que m’agrada,
a ser la que intueixo que hi sóc,
a sentir-me lliure dels cadenats
que tostemps em retenien,
se n’haveu deslligat de mi,
ni una paraula de tendresa
ni un mot assertiu, res de res.

Sí hagués segut el vostre pare,
curosament, com hauria canviat
tot, ....Els meus nens, que parlen
de llibertat i, de drets pels
marginats i, me n’adono que són
al costat dels qui desdenyen
a les dones quan no exerceixen
el seu paper de mestressa de casa.

Volen una mare servent i, minyona
una mare guaridora i, que tingui cura dels seus fills, però quan aquesta mare
vol alguna cosa més, que la de ser
mare, tristament, ja no us interessa.
Una lliçó novella que he après gràcies a vosaltres.

Cada passa que hi faig em sorprenc
més, de les meves ingenuïtats;
hauríeu de sentir-vos feliços
de què en vulgui fer més coses
a banda, d'exercir de mareta.

Malgrat això, ja m’haveu
instruït del que realment volíeu de mi....!

Doncs ja he acomplit amb el meu afany i, com ja res més, no us interessa de mi,
vull abraçar-vos i, desitjar-vos el millor a la vida...Aprengueu a ser feliços...!
Adéu-siau criatures de l’Univers....!





Adela Payá i Prats