JÚLIA, RIU...

                              
   

  JÚLIA, RIU...!

Avui, deu de Juny, el teu primer
somriure, des que vas néixer;
només tretze dies,
n’han transcorregut
des de la teva naixença i,
te n’has atrevit a estiregassar
els teus llavis de cireretes..

També el teu cordó
umbilical, se n’ha deslligat del record
del ventre de la teva mare.

Nineta de caramel, amb ullets
de boirines,
que encara que encoberts
pels vels de la invisibilitat,
no trigaran gaire, en enllumenar
els paratges amb el seu esguard
renaixent..

Les teves manetes, s’hi belluguen
d’un lloc a l’altre, semblin dos picarols,
fent solfejades d’acompanyament.

Amb la teva boqueta ben petitona
cerques el pitram de la teva mareta,
només, t’aquietis quan ella,
amorosament
t’alleta al bell mig del seu coret i,
dorms, de tendreses,
acollida als braços
acaronadors, de la teva madona
que tant t’estima.

Avui, dolça pupil·la de cristall
de cel, ens has delectat amb les teves primerenques riallades...!






Adela Payá i Prats