TALOIV LIF LE....

                                   


TALOIV  LIF LE....!

Graonades de núvols
n’he grimpat fins arribar
a aquell paratge:
el nostre jardí de mots lilàs,
on a les nits em llegies versets
que escrivies i, esborronaves
al mateix temps.

Fèiem piruetes i saltirons
a sobre, del nostre fil violat,
aleshores, només ens pertanyia
a tots dos plegats,
després s’hi va convertir
en un estimball d’arrels
lingüístiques;
sempre el teu estil primordial
n’era,difuminar-me a última
hora, de tots els llocs.

M’hi vaig acostumar
a representar el paper dels
éssers invisibles i, com ells,
em dissolia entre transparències:
" medusa cristal·lina entre
aigües salabroses no ataüllada..'

ja en sabies massa bé, quan que
m’agradaven els colors violats
i, més d’un poema teu,
els vas tenyir amb aquestes
tonalitats malves,
i, no obstant això,
vas prémer els botons
que tot ho arraconen
als angles dels oblits.


Sí alguna vegada t’abelleix
entrellucar-me,
seré als ruixims de les pluges:
gota d’aigua, ben diàfana,
que jamai voldrà ofendre’t
amb la seva presència
pertorbadora.

Estiguis dolçament assossegat,
ja he marxat del nostre fil,
li l’he cedit a tots els funàmbuls
que fan equilibris a les cordes
del desamor..

Ara em preparo amb molt d’afany
per a viatjar pels espais estel.lars,
el meu vestit translúcid,
ja el tinc sargit amb fils de cel i,
no trigaré gaire en desplaçar-me
a una nova galàxia.


Gràcies pels somnis contacontes,
i, per tots aquells poemes que em vas escriure en el passat,
quan tanmateix, sí que et vas a atrevir a dir-me que sempre m’estimaries.

Immensament agraïda...!

Però ara m’he d’enlairar,
he de provar aquestes
ales noves, que Dèdal
m’ha regalimat...!





Adela Payá i Prats