CRIATURES SENSE PAU…

NEBULOSA: CAP DE CAVALL


CRIATURES
       SENSE PAU….!

“ Els cavallets estel.lars entonen  aldarulls de cascavells, troten a batec de cors enjoiellats...”

Emplenats d’estels i, de nebuloses,
ells, parlen d’amor i, de dolceses;
amb els seus renills, hi fan desaparèixer
les foscúries...Empremtes de lluminàries,
avancen, cada vegada, més de pressa.

Un amor mandrós, n'és un amor sense flames, que lluita per apaivagar el refulgir de les brimarades.
N'és un amor de cendres,
flocs de capolls grisencs,
volatilitzant-s’hi pels airecels.


Ella, volia un amor encès, crepitant,
ple de llum i, d’espurnes enrojolades,
d’il·lusions i, d’esperances
i, no volences entreteixides
per petites morts glaçades.


No volia engalanar-se amb el vestit d’acorament, què el seu estimat li n’havia brodat amb tanta delicadesa:
ditades de mansuetud,
encasellades a dintre dels didals
de les condolences.


En aigües adormides, al seu amant bressolava a les nits, mentre a cau d’orella, li'n murmurava:
“ No puc senyorejar els meus sentiments,
ells, són de la mar, els seus bramits més enfurismats;
els seus anhels més elevats..."

Les estimes, de vegades, no poden imitar als pèlags sense onades.

El meu amor, n'és una mar embravida,
amb ondulacions creixents i, estimbades,
a punt d’estavellar-se’n contra els riscs.
No puc minorar el ritme de les meves solfejades, al costat d’un home, que sempre delira per estar-se’n  amb pauses i, silencis musicals...”

“ Com m'ho  hauré de fer, per a dir-te, com n'és l’amor, ...?
És com explicar-li’n als deserts com són els oceans...”


“ Els cavallets estel.lars entonen aldarulls de cascavells, troten a batec de cors enjoiellats...”

Mai s’hi detenen, de la mateixa manera,
que l’amor s’entossudeix per seguir
avançant, a cada pas, del seu cavalcar inesgotable.






Adela Payá i Prats
💜💚