EL MEU COLLARET...

                   



AMADEO MODIGLIANI
 ( 1884-1920 )
 " Jeanne Hebuterne amb barret i collaret "
         
                   

EL MEU COLLARET...!

(Per als meus nens què L’Univers
em va regalimar…..Gràcies )

Per cada camí que n'he travessat,
un entrebanc, sempre s’ha interposat.
Un parany ocult, potser, fos el senyal
per a endevinar uns altres destins..

No obstant això, l’Univers
em va regalimar:
Una Àgata, un Zirconi, una Turquesa
i, un Robí...

“ Un collaret amb quatre pedres
precioses, del meu coll dringuen,
amb guirigall de balades i cançonetes...”

Cada fill, una gemma, ...!
cada fill, una melodia novella...!

L’àgata amb barbulls de pinzells i
de pigments de coloraines..
El zirconi, amb murmuris de poesia,
llapis i paper...
La turquesa amb esquellerincs d’aigües
i, cases en construcció..
El robí amb so de cascavells, gambades i, piruetes.

Amb el meu collaret, al voltant del meu
coll, per llocs plens d’obstacles
m’encarrello.
Els codolells, tostemps, m’alerten
amb precisió de les emboscades.

Quan un engany, a l’aguait, m’espera,
les pedres tentinegen,
entonant cadascuna
d’elles, una cantilena ben dissonant,
segons el tipus de risc,
que hi hagi d’afrontar..

Preludis de dansa, l’àgata esculpeix;
a sobre del sorralenc, imatges gravades
m’hi deixa: senyals d’advertiment.

Solfeigs de notes musicals, el zirconi
taral·leja, què a cau d’orella, la deessa
Lilith, em transmet, ....ella, deïtat nocturna dels vents, em prevé de les rèmores.

Simfonies d’aigua, la turquesa em
cantusseja,
quan l’enemic hi arriba a través de les
túniques blavenques de Posidó.

Melodies de foc, el robí em compon,
quan amb eines de soldadures, Hefest,
recompon noves armadures...

“ Un collaret amb quatre pedres
precioses, del meu coll dringuen,
amb guirigall de balades i cançonetes...”

Adela Payá i Prats