HOME D’AIGUA...(2)

                                 




L'HOME PEIX DE LIÉRGANES
( CANTÀBRIA )
                                    

HOME D'AIGUA

                                   (2)

<Home d’aigua> que vas despertar
a dintre meu tota la tendresa,
feta de cristalls solars,
 per a regressar-te-la embriagada
de raigs lunars.

<Home d’aigua> que vas esgarrar la
meva ànima per a omplir-la tota
de perles esclofollades,
segellant-les
en degotalls de neulines.

<Home d’aigua> que vas esperar ser
rescatat d’entre les onades,
 per una muller que porfidiejava
la llum del teu albir,
 tu, tip de nits sense lluna..

<Home d’aigua> lliura’m els teus ulls i, les teves úrpies, perquè visc sense resplendir i, n’estic àvida de les teves carícies.
Tu, el meu home d’aigua, que romans ença, precisament, en aquest indret
de turqueses, sota una lluna nova.

Rastrejo les teves petjades de llums
amarantines, que em senyalen el lloc on tu hi vius i, és així, com als capvespres
em submergeixo a dintre dels teus esculls.

És en aquest mar, on tu i jo, sempre hostes hi serem, enfonsats als temples naufragats,
rovells de metall i, de sang quallada
dels guerrers d’antany.

Nosaltres dos, escollits com a guardians de tota la bellesa ocultada, davall de les
profunditats dels oceans, on el nostre amor cavalca al costat dels éssers aquàtics.

Bategats entre les aigües marines,
beneïts per les fades de mar, íncoles dels espais cristal·lins i, dels espais de la sal,
vam rebre els nostres veritables noms.

Els nostres dits, aliances de Selene,
arcs circuncenitals, al cel lliguen de
llunes i, de maresmes.

Aquestes les nostres
grapes, s’hi van enllaçar al llindar dels miralls, on penjaven fils de lluna,
convidant a tots els humans,
 a la més gran exaltació
de tots els seus sentiments:
a la expressivitat de l’amor.

Va ser d’aquesta mena d’explosió
que es varen col.ligar
tots els enfilalls,
totes les baules i,
anelles, que a les criatures de la terra,
les havien fet viure ben esparpallades,
entre clàmides interposades.






Adela Payá i Prats