EL TEU LLIBRE..Escrit: 26/04/ 2014

                                      

EL TEU LLIBRE...!

( Escrit el 26/04/ 2014 )

Tot el nostre Amor l’he pinzellat
amb guspires d’eternitat.
Colors, recorrent viaranys
d’infinites cromacirats.

Tu, a d’ell, l’has esborronat
amb alenades de brevetat.
Escopinades plovisquejades,
diluint dibuixos i contorns
envers l’invisibilitat.

Ara trepitjo els corriols dels
afligits,
els senderols dels angoixats,
on ells, ploriquegen absències
amb desconsols d’ens solitaris,
llagrimejant perles d’ulls pendolades
i, amb mans desabrigades d’altres mans i, que tanta companyia hi fan.
Buida dels dos, endinsada de clots, barrejo el meu rostre amb poncelles de lilàs.

Banyada entre les meves flors,
a d’elles, tu, les has escollides
per a posar-li títol al teu nou
poemari i, per a dir-me que tot
n’era un parany,
per a recalcar-me
que tot n’era una suposició,
una il·lusió, un engany,.

El teu llibre, extraviat pels camins,
i, com jo, perdut en els deserts.
Potser, vulgui ell, despullar-se'n
també, de les seves fulles de paper, de la mateixa manera que els teus mots, n'han quedat ben desfullats de nous rellucs de faïments.

O tal vegada, aquest llibre teu,
s’hi hagi quedat adormit a dintre
de les nostres flors:
aquests lilàs,
que sempre tant i tant,
me'ls he estimat
i, que tu, me'ls has arrencat
des del fons del meu cor,
desarrelant-los amb molta feredat.

La naixença del teu primer poemari: “ Banyat en lila “ n'ha fet esclafir
el nostre suposat amor
 en brins de penúries,
 en bocins de nostàlgies.

Un naixement i, una mort al mateix temps, ...Un donar llum i, un donar foscor.
Només n’hi ha que desenfilar-ho tot i, retornar els fils al seu lloc.

El nostre fil violat, s’hi trenarà de
més i més fils
a l’interior del seu tronc
i, amb ell, ens encarrilarem pels cels dels desencisats, que amb llàgrimes de calitges, a tot ell, l'ablanirem i,
el retallarem  per sempre.

El teu llibre, rebrollarà amb el meu decés ...Ja saps que una vida sempre s’hi cruspeix d’una perllongada mort.
Ell, de veles oceàniques enlluernat,
acollirà les meves petjades de fumall,
on totes les pàgines s’emboiraran
de tristor i de melangia.

Fugissera de totes les fulles,
a un món novell de pinassa renaixeré
i, enllà, amb les meves mans de xemeneia
teixiré nous enfilalls i, probablement
aquest cop, ells, hi seran del color porpra.






Adela Payá i Prats