ÉSSERS ADORMITS….

MARC CHAGAL
 ( 1887-1985 )
 " The Clock "

ÉSSERS ADORMITS….!

L’home espanta sentiments
n'és al bell mig del planeta,
tot quiet i estàtic,
sembla una xinxeta.

N'és com una voliaina
tota agullonada, estintolada
contra les escorces
de les arbredes,
amb uns ulls de granota
sobreeixint per sobre
de les seves conques
i, potes de cocodril,
arrapades al terris.

El seu cor emmusteït,
ha quedat ben exclòs i,
quan un sentiment vol
expresar- lo,
ell mateix, el soterra:

" garbuix de roselles,
pètals roents,
pastissos de fang i, de pedrís,
tots endolats, a dintre
dels aiguamolls ."

Tot ell, es ple de fullam i,
de rosada, de gebre i, de gemecs.
El seu cor, ben adormit, ja no el sent,
batecs de rellotge,
agulles dansarines,
dirigeixen el seu cos
empedregat.

Tic-tac, tic-tac

Obri la boca i diu: són les dues

Tic-tac, tic-tac

Alça els dos braços i, simula l’hora,
passa una estoneta i, ja res no diu.
Les seves cames, dos pènduls
de cadena,
fan el recorregut dels homes
arrodonits;
el seu musell n'és un forat
enfosquit de paraules engolides
a dintre d’ell.

Una fada, un dia, el seu cor se’l va
endur i, en comptes d’ell, alguna
altra cosa estranya, hi va afegir;
aquell mascle, ja no volia sentir-ne res
i, amb la fetillera hi va pactar el seu
traspàs ......des d’aleshores,
que aquest ésser, s’hi comporta
com un putxinel·li.

L’home espanta sentiments
n'és al bell mig del planeta,
tot quiet i estàtic,
sembla una xinxeta.

Hi viu amb una femella què és
com ell i, els dos, es diuen l’hora,
els minuts.i, els segons.
Dos robots d’alta enginyeria
sofisticada;
dos mandrosos sense ànimes
menjucant-s’hi,  l’un a l’altre,
conjugant-s’hi amb cistells
de nombres,
emplenant-se d'esbaldrecs
negrencs,
nodrint-se d’agulles viatgeres..

Tic-tac, tic-tac
Tic-tac, tic-tac

El temps ha devorat a l’amor

Tic-tac, tic-tac
Tic-tac, tic-tac


Les goges conreen cors,
són esclats de roselles,
atresorades enmig del blat,
que palpiten sense indicar l’hora;
aguaiten l’era dels homes valents
que s’atreveixin a viure amb cors
polsant, al centre del seu cos.

El temps ja no existeix,
l’amor de puntelletes,
se l’ha engolit,
els cors comencen a batre,
cada vegada, amb més força.

Bing-Bang..
Bing-Bang..

Un ésser humà ha nascut...!

Adela Payá i Prats
    😃😂😀😁